Arxiu mensual: novembre de 2009

Era tan de casa bona que tenia els rínxols en forma de lliura esterlina.       Pobres rates! Per molt que corrin, no suen mai!     Fins i tot l’horror em resulta massa interessant per perdre-me’l!     … Continua llegint →

    Et tinc emmarcada de negre i vermell entre un magma de xiscles i records estridents amb totes les irisacions sanguínies, els esclats opalins i els colors volcànics de les realitats inferiors, ctòniques, intravenoses, les vísceres, les secrecions, supuracions, … Continua llegint →

   Veure’t de bon matí, un altre cop, és un dilluns i ets a la caixa del supermercat, pagant, com una aparició benèfica, com un àngel lluminós enmig de les piles de llaunes de sardines i els tetrabrics de marca … Continua llegint →

      Tu en dius "clic", potser és una imatge una mica mecànica, com el soroll dels interruptors de l’entrada de ca la meva àvia. N’hi havia tres i eren de color de maionesa deixatada, com el marc de la … Continua llegint →