Arxiu de l'autor: ramonmonton

Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".

Tarda

     Ho recordes? Com podria expressar-ho? Recordes aquella tarda en què miraves per la finestra, per damunt de les teulades de les cases que donaven al teatre? Era una tarda de diumenge encalmada i silenciosa i tot estava bé, … Continua llegint

Comentaris tancats a Tarda

Intimitat

     No se’n sabia avenir. Ella tampoc. Ell havia entrat sense avisar, en silenci, ella estava desprevinguda, s’havia relaxat, havia dinat mongetes seques i, com totes les princeses, tenia l’estómac delicat. Ella va dissimular la seva torbació. Ell, avergonyit … Continua llegint

Comentaris tancats a Intimitat

S’ha de ser bèstia!

   Sempre m’ha cridat l’atenció la confiança despietada i particularment sarcàstica i sanguinària que gasten als pobles i, per extensió, el to bròfec que adquireixen sovint les comunicacions interpersonals a Catalunya, per allò que, en el fons, ens coneixem tots … Continua llegint

Comentaris tancats a S’ha de ser bèstia!

Un parell de poemes que volia penjar al Facebook però el Facebook no em funciona

Era ahir que encara eres aquí que poc que dura el Paradís!     Buscava la lluna al cel i va sortir al balcó i l’enyorava tant que es va anar abocant, abocant, abocant, fins que va caure i es … Continua llegint

Comentaris tancats a Un parell de poemes que volia penjar al Facebook però el Facebook no em funciona

El maharajà de Babalalipur (del llibre “L’escriptor més gran del món”)

       El maharajà de Babalalipur era el més ric de tots els sobirans de les illes Nicobar i un dels més poderosos del golf de Bengala, posseïa deu esposes, vint concubines, un cos de guàrdia de trenta eunucs i … Continua llegint

Comentaris tancats a El maharajà de Babalalipur (del llibre “L’escriptor més gran del món”)

Ella li va dir (del llibre “Inversemblances i fantasies”)

   Ella li va dir:    -Nen, jo visc al dia.    Des d’aleshores ell, cada matí, quan es llevava, es demanava si ella encara l’estimaria, i aquest pensament no el deixava viure. Un divendres al matí en què totes … Continua llegint

1 comentari

Els encanteris

       Els encanteris són fràgils -els encanteris dobles ho són doblement- i s’ha d’anar amb molt de compte amb les paraules: si en fas servir de grolleres o inadequades, l’encanteri es trenca. "És com si vivís un somni". … Continua llegint

Comentaris tancats a Els encanteris

No t’equivoquis (del llibre “L’encanteri”)

   No t’equivoquis: sé que puc semblar meravellós, però és que ho sóc. Tweet

Comentaris tancats a No t’equivoquis (del llibre “L’encanteri”)

La dama de la pluja (del llibre “El silenci de les sirenes”)

         On hi ha perill, creix també el que salva.                             (Friedrich Hölderlin)       Quan superi la barrera de l’entropia, altrament dita mandra, i no addueixi impunement -impunement potser fa referència a la temuda venjança de les muses- … Continua llegint

Comentaris tancats a La dama de la pluja (del llibre “El silenci de les sirenes”)

La Lluna

Vaig néixer un dilluns i la Lluna sempre m’ha acompanyat. I com brillava ahir a la nit i com torna a brillar aquesta nit, és magnific! I sempre hi és, encara que sigui una mica voluble, creix i decreix, com … Continua llegint

Comentaris tancats a La Lluna