La Lluna

Vaig néixer un dilluns i la Lluna sempre m’ha acompanyat. I com brillava
ahir a la nit i com torna a brillar aquesta nit, és magnific! I sempre
hi és, encara que sigui una mica voluble, creix i decreix, com seguint
el ritme del cor i les onades, però mai m’ha fallat. Mai no he hagut de
patir que, segons com i en funció dels meus mereixements i del poder de
convicció de les meves paraules, alguna nit no es presentés, per
castigar-me. Mai no m’ha sotmès a interrogatoris ni li ha interessat de
quin peu calço ni si n’estimo o n’he estimat una altra, perquè sap que ella
és única per a mi, i que mai no en podré estimar cap altra perquè NO
N’HI HA CAP ALTRA, de Lluna, al meu cel. I sé que tot això és com udolar
a la Lluna perquè, tant si li dic que l’estimo com si no, ella
continuarà brillant, perquè no necessita el meu amor, ella és lliure, i
deu ser per això que l’estimo tant.



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.