Arxiu mensual: febrer de 2009

El Palau (del llibre “L’encanteri”)

  Ara recordo el Palau, aquell extrem del C.E. Sabadell que feia unes galopades tan impressionants com, generalment, infructuoses, però l’afició l’adorava. No exagero. A banda d’insultar l’àrbitre, tothom anava al camp de la Nova Creu Alta a veure les … Continua llegint

Comentaris tancats a El Palau (del llibre “L’encanteri”)

La fada Baldufa

Quan el brúfol es va estarrufar, ofès, la fada Baldufa va arrufar les celles, va torçar la boca i va esbufegar per un forat del nas. I cada cop que la fada Baldufa arrufava les celles, torçava la boca i … Continua llegint

Comentaris tancats a La fada Baldufa

Exercici: la meva família (del llibre “El silenci de les sirenes”)

La meva família és molt normal. Els meus pares són morts, més ben dit, el meu pare morí de mort natural i la meva mare mai no ha estat viva. Jo també sóc mort, però no de mort natural. La … Continua llegint

Comentaris tancats a Exercici: la meva família (del llibre “El silenci de les sirenes”)

Bibiana (del llibre “L’encanteri”)

Estàs guapíssima, Bibiana, tots els homes, tots, agonitzen de desig per tu, farien un disbarat, de debò, no facis bromes, per l’amor de Déu, Bibiana, que fa molta calor i ara vénen vacances i fa massa temps que no plou, … Continua llegint

Comentaris tancats a Bibiana (del llibre “L’encanteri”)

El drac (del llibre “La pàtria dels coribants”)

Quan va veure el drac, en comptes d’espantar-se i fugir cuita-corrents o intentar ferir-lo amb una espasa, el va besar i, tot seguit, el drac es convertí en una princesa.   Tweet

Comentaris tancats a El drac (del llibre “La pàtria dels coribants”)

Exercici: La meva casa (del llibre “El silenci de les sirenes”)

        La meva casa és petita i moderna, i també cara. A l’entrada no hi ha res. Abans hi havia un armari, però se’l van emportar perquè jo no pagava. Davant de l’armari que hi havia hi ha la … Continua llegint

Comentaris tancats a Exercici: La meva casa (del llibre “El silenci de les sirenes”)

Poema: Tens el nas gros

Tens el nas gros, és cert, el meu és prominent, i quan ens acostem els nostres nassos topen. Tenim tots dos la mirada de foc, el cap de vent, els llavis d’aigua, i obrim escletxes a la terra que ens … Continua llegint

Comentaris tancats a Poema: Tens el nas gros

Exercici (del llibre “El silenci de les sirenes”)

-Bon dia! -Bon dia. -Avui fa bon dia. -Sí, senyor. Vostè dirà. -Avui és dimarts. -Té raó. Què vol? -Em dic Petr, vostè com es diu? També és estranger? -No, sóc forner. -El meu veí també és forner. El meu … Continua llegint

Comentaris tancats a Exercici (del llibre “El silenci de les sirenes”)

El curs d’una vida humana

El curs d’una vida humana i fins i tot una personalitat, es van conformant com una contínua elecció entre alternatives o estadis de l’existència individual. Per traslladar-ho al terreny ferroviari, un exemple molt il.lustratiu i que no hi ha pràcticament … Continua llegint

Comentaris tancats a El curs d’una vida humana

Tarda d’avorriment a Palma

  Abans que res, cal que quedi clar que no sóc mallorquí. Tampoc no sóc, i això es pot deduir per la llengua en què m’expresso, el que ells en diuen un "foraster", sinó que la meva condició es troba … Continua llegint

Comentaris tancats a Tarda d’avorriment a Palma