Tens el nas gros, és cert,
el meu és prominent,
i quan ens acostem
els nostres nassos topen.
Tenim tots dos la mirada de foc,
el cap de vent, els llavis d’aigua,
i obrim escletxes a la terra
que ens aguanta cada cop que parlem.
No vull pas enganyar-te,
ets massa intel.ligent: n’estimo d’altres.
Jo en tinc dues o tres, sense comptar-te,
a
tu, des dels quinze anys,
et besen l’orla un nombre variable
que va de nou a trenta-quatre,
jo puc estar amb qualsevol d’elles,
perquè cap d’elles no és qualsevol,
a tu t’encega la passió i la tendresa et perd,
jo em perdo en tu i en les teves onades,
i no sé mai, quan obro els ulls, si estic despert.
Qui
sap què ens prometem, entre silencis i mirades?
