-Bon dia!
-Bon dia.
-Avui
fa bon dia.
-Sí,
senyor. Vostè dirà.
-Avui és dimarts.
-Té
raó. Què vol?
-Em dic Petr, vostè com es diu? També és
estranger?
-No, sóc forner.
-El
meu veí també és forner. El
meu pare és sabater. Jo sóc professor al meu país,
però aquí sóc estudiant.
-El felicito. En què puc servir-lo?
-Per
esmorzar menjo panets. També prenc cafè. Els
panets són petits. El cafè és negre.
-I els paletes pleguen a les sis. Faci el favor de dir-me què
vol, si és tan amable.
-Un
panet petit i un panet petit.
-Així doncs, dos panets petits?
-Sí, dos panets petits! No, un panet petit i un panet que no
sigui petit.
-Un panet petit i un panet no tan petit, sia servit.
-Aquest panet és blanc i aquest panet també és
blanc.
-I
avui descobrirem la sopa d’all. Que li embolico?
-Menjo sopes per sopar.
-Així
doncs, se les pensa totes. Que passi un bon dia.
-Jo
també li desitjo que passi un bon dia, senyor. Molt de gust.
M’ha agradat saludar-lo. A reveure. Ho sento molt, me n’haig d’anar,
que se m’escapa el tramvia.
-Fa molts anys que no hi ha tramvies, jove.
-Els
tramvies passen per la via.
-I
vostè passi per l’ombra, que no li toqui més el sol al
cap.
