Arxiu mensual: agost de 2010

       Els encanteris són fràgils -els encanteris dobles ho són doblement- i s’ha d’anar amb molt de compte amb les paraules: si en fas servir de grolleres o inadequades, l’encanteri es trenca. "És com si vivís un somni". … Continua llegint →

   No t’equivoquis: sé que puc semblar meravellós, però és que ho sóc. Tweet

         On hi ha perill, creix també el que salva.                             (Friedrich Hölderlin)       Quan superi la barrera de l’entropia, altrament dita mandra, i no addueixi impunement -impunement potser fa referència a la temuda venjança de les muses- … Continua llegint →

Vaig néixer un dilluns i la Lluna sempre m’ha acompanyat. I com brillava ahir a la nit i com torna a brillar aquesta nit, és magnific! I sempre hi és, encara que sigui una mica voluble, creix i decreix, com … Continua llegint →

  Els núvols s’amunteguen, insensibles com un mar immens de cendra, callats com l’argila seca del record afligit de tantes naus a la deriva, de tants amors invisibles, de tantes batalles perdudes i desvaris i incerteses. Un dia em vas … Continua llegint →

Quan en tens cinquanta i fas les mateixes bestieses  de quan tenies divuit anys -o, precisament, les que et van quedar per fer-, comences a posar-ho tot entre parèntesis, cometes, claudàtors, guionets, potser perquè no se t’escapi.   Tweet

Per a mi Déu és el misteri de no saber qui ets, el plaer de descobrir-te i la meravella d’anar-te coneixent, el silenci ple de significats i la litúrgia aproximativa de les paraules esforçadament honestes, Déu és el desig primari … Continua llegint →