Arxiu mensual: gener de 2010

                                Un dia el quadrúpede va dir al bípede: no t’entenc, què és això tan ridícul de caminar amb dues potes? No pots caminar com tothom, … Continua llegint →

Els tres moviments clàssics d’una ruptura: primer les súpliques, després els retrets i les manipulacions; finalment, les amenaces. I, al capdavall, la buidor humana.       La gossa de la veïna borda i borda i els seus lladrucs reboten … Continua llegint →

      L’últim cop que la vaig veure, ja fa un parell d’anys, vaig tenir-hi una de les nostres converses alambinades. Abans de reproduir-la, però, perquè sapigueu de què va la cosa us ho diré ben clar: l’estimo, però és … Continua llegint →

     A casa, les foques sempre han esmorzat a les onze, i per molt que l’avi digui que això no són hores, no les farà canviar. El periquito, en canvi, plogui, nevi o sigui diumenge, a les nou en … Continua llegint →

La filla del monstre de les cavernes i el fill bastard de l’idiota es van enamorar.    "Que grans que ens fem", va dir l’idiota.    "Això s’ha de celebrar", va proposar el pare de la noia.    I a … Continua llegint →