Alícia (del llibre “L’encanteri”)




  

   L’últim cop que la vaig veure, ja fa un
parell d’anys, vaig tenir-hi una de les nostres converses alambinades. Abans de
reproduir-la, però, perquè sapigueu de què va la cosa us ho diré ben clar:
l’estimo, però és tan jove que podria ser la meva filla, i tan intel.ligent i
ambigua que em fa sentir com un criminal per estimar-la i alhora per no dir-li
que l’estimo. Ella m’estima, però no sé pas si ho sap; probablement no ho
accepta, i per això m’odia. Potser això no és tan estrany, perquè s’odia a ella
mateixa perquè se sent culpable i odia el món però no ho sembla, perquè té un
somrís preciós i parla amb una veu delicada fins que, de cop i volta, et deixa
anar un "collons" que a mi, extravagant com sóc, em fa estimar-la encara
més i tenir més ganes de protegir-la.

   -La termodinàmica és un desastre. La física,
en canvi, és un passatemps. No té efectes immediats, sinó retardats, però el
més important és que la gent sigui feliç, tant si s’entretén amb molles i
projectils com si ho fa amb la coordinació dels adjectius i els noms o la vida
de les foques. Però el que tu escrius és molt dur, pitjor que dur, perquè és
pot ser dur sense ser inhumà.

   -Em trobes inhumà? Però si només escric sobre
l’amor!

   -L’amor és el fet que, en essència, tots
estem igual de pringats i per això
ens ajudem.

   Jo li vaig dir que allò era molt poc
romàntic, i que sempre l’havia vista com una heroïna de novel.la anglesa, amb
faldilles de volants.
Ella em respongué, horroritzada, que és un xicotot i
ho demostrà dient unes quantes paraulotes. També va assegurar que ens coneixem
molt poc. Després es posà terriblement seriosa i, amb ulls de brúfol, m’etzibà:

   -Què ho deu fer que, avui dia, la gent no en
tingui prou d’estimar una persona i n’hagi d’estimar cent cinquanta?

   -Parles de la infidelitat?

   -No ho sé, és que… millor deixem-ho estar
-em va respondre, com sempre que no parlàvem de molles i projectils, i ho vam
deixar estar.

 



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia.
El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \”Serra d\’Or\” de 2004 per la seva novel.la \”El nyèbit\”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.