Intimitat

 

   No se’n sabia avenir. Ella tampoc. Ell
havia entrat sense avisar, en silenci, ella estava desprevinguda, s’havia
relaxat, havia dinat mongetes seques i, com totes les princeses, tenia
l’estómac delicat.
Ella va
dissimular la seva torbació. Ell, avergonyit per la seva indiscreció, va fer
veure que no se n’adonava. En part, aquella mostra de familiaritat l’entendria,
hauria pogut posar-se a plorar d’emoció, no era allò una forma sofisticada i
subtil de dir "sóc teva"? Si compartia amb ella aquests raonaments,
segurament la noia es ruboritzaria, ell la trobaria encara més adorable i
s’abandonarien tots dos a un devessall irreprimible d’efusions. El cert, però,
per increïble que resultés, era que la seva poncella, el seu caramelet de
marrasquí, la seva sirena, la seva fada, la seva deessa… s’havia tirat un
pet.

 



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.