Un dia el quadrúpede va dir al bípede: no
t’entenc, què és això tan ridícul de caminar amb dues potes? No pots caminar
com tothom, com la gent normall? Segur que ho fas per molestar-me. Va ser
inútil que el bípede li expliqués que tota la vida havia caminat així, i que
també hi havien caminat els seus avantpassats, perquè el quadrúpede li deia que
tot allò s’ho acabava d’inventar, que no podia ser i que no ho entenia. Al
final, el bípede es va inclinar i va intentar fer servir també les mans per
caminar, però el quadrúpede li va dir, furiós: què és això d’imitar-me, és que
et vols burlar de mi?
