La
meva família és molt normal. Els meus pares són
morts, més ben dit, el meu pare morí de mort natural i
la meva mare mai no ha estat viva. Jo també sóc mort,
però no de mort natural. La meva dona és molt bonica.
És alta, treballa de secretària, però també
és assassina. Jo sóc el segon marit que assassina. Jo
no sóc alt: sóc baixet, sóc lleig, sóc
estranger i faig pudor, perquè sóc mort, però
sóc feliç. La meva dona també és feliç.
Ara torna a ser soltera. El meu germà també és
solter. És fotògraf, i ha fet unes fotografies molt
boniques del meu assassinat. El meu oncle és policia, i li
agraden molt les fotografies del meu germà. La meva tieta és
funcionària de presons. Està molt contenta de poder
veure cada dia la seva neboda, és a dir, la meva dona. Jo no
tinc fills. La meva tieta té un fill
terrorista, però no el veu mai perquè sempre s’escapa
de la presó. El meu cosí té una germana que
treballa al cos d’artificiers de la policia, i desactiva les bombes
que posa el seu germà. A casa tenim un gos. Els meus avis no
són vius. L’última àvia que tenia estava sana,
però es va morir de vergonya. La meva àvia era molt
simpàtica, i no es va casar mai. Jo
tampoc no em tornaré a casar. El meu germà diu que vol
casar-se, però que vol fer les fotografies del seu casament.
El meu oncle diu que el meu germà és un idiota, però
que fa fotografies molt bones. Jo no dic res, només escric,
perquè sóc escriptor.
