Arxiu mensual: febrer de 2009

Hi havia una vegada una nena que es deia Arengada. Li deien així perquè quan era molt petita va caure en un pou de sal i va quedar tota salada. Llavors la van tirar al mar per veure si li … Continua llegint →

"A mi no m’enganyes: sé que ets meravellosa", li va dir ell, amb la mirada. "Des de quan ho saps?", li van respondre els ulls de la noia, avergonyits. "Des de sempre". "D’acord, però no m’ho diguis". No li ho … Continua llegint →

Mentre l’escuma de la cervesa pujava i pujava i m’envaïen tants records d’instants de plenitud de la meva existència, vaig sentir a flor de pell aquella tan familiar i vella esgarrifança (a fora, el dia agonitzava sospirant amb llàgrimes als … Continua llegint →

Tres sàtrapes transtigritans tramaven treure de casa els seus germans. Per tal de dur a terme el seu determini van contreure trenta pactes fratricides amb Atanaric el traci, que els va trencar tots trenta sense tremolar; van pactar amb el … Continua llegint →

  Tres sàtrapes transtigritans tramaven treure de casa els seus germans. Per tal de dur a terme el seu determini van contreure trenta pactes fratricides amb Atanaric el traci, que els va trencar tots trenta sense tremolar; van pactar amb … Continua llegint →

Els almogàvers que restaven de la desfeta de l’Empordà prengueren al sometent l’alcàsser reblert d’ametistes mentre l’assemblea dels ànecs enyorava l’ermini i la gelea de temps passats. Na Caterina de Piemont, senyora d’Empúries, s’emparava rere un estendard d’espàrrecs, galàpets i … Continua llegint →

Quan el temps encara no existia, la Deessa Mare creà la primera dona a imatge seva. Després, d’un pèl d’aixella d’aquesta primera dona creà l’home, ésser rude i primitiu però que, quan s’estava quiet, feia molta companyia. Més endavant, aquest … Continua llegint →

Fa anys i panys, en un desert molt llunyà,  un dimecres a la tarda, a les cinc, va haver-hi una gran pluja de patates que, amb la calor, es fregien abans d’arribar a terra. Els camells les caçaven al vol … Continua llegint →

Les coses no van anar ben bé com me les imaginava… Tweet

Ser peix té molts avantatges, com per exemple no haver de dutxar-se mai, no haver de tirar mai la cadena i que mai ningú no et pugui dir "tu, calla!". Tweet