Quan el temps encara no existia, la Deessa Mare creà la primera dona a imatge seva. Després, d’un pèl d’aixella d’aquesta primera dona creà l’home, ésser rude i primitiu però que, quan s’estava quiet, feia molta companyia. Més endavant, aquest home destapà una caixeta de fusta de noguera, trencà un ou passat o esberlà amb un cop de la seva destral de pedra foguera un vas campaniforme amb tot de faixes i ribets (aquí les fonts cosmogòniques divergeixen), i en sortiren la guerra, l’ambició, l’enveja, les malalties, el conductisme, el materialisme, el puritanisme, l’imperialisme, la competitivitat, l’economia de mercat, les escriptures de propietat, els caps de negociat, la pena de mort, l’arquitectura moderna, etcètera. Des d’aleshores, el món no ha parat de progressar.
