Arxiu de l'autor: ramonmonton

Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".

Eva

  Els núvols s’amunteguen, insensibles com un mar immens de cendra, callats com l’argila seca del record afligit de tantes naus a la deriva, de tants amors invisibles, de tantes batalles perdudes i desvaris i incerteses. Un dia em vas … Continua llegint

Comentaris tancats a Eva

Quan

Quan en tens cinquanta i fas les mateixes bestieses  de quan tenies divuit anys -o, precisament, les que et van quedar per fer-, comences a posar-ho tot entre parèntesis, cometes, claudàtors, guionets, potser perquè no se t’escapi.   Tweet

1 comentari

Déu

Per a mi Déu és el misteri de no saber qui ets, el plaer de descobrir-te i la meravella d’anar-te coneixent, el silenci ple de significats i la litúrgia aproximativa de les paraules esforçadament honestes, Déu és el desig primari … Continua llegint

1 comentari

Els amants

  -Per què no em dius mai que m’estimes? -Que sí que t’ho dic. -No és veritat, no m’ho dius mai, i a mi m’agrada sentir-ho. -És que no t’ho fan sentir els meus petons i les meves carícies? -Vull … Continua llegint

Comentaris tancats a Els amants

Hi ha dies

      Hi ha dies tan ensopits, en què tot és tan banal, insípid i previsible que, per introduir un element inesperat, una mica d’aventura, de rauxa i de sotsobra, li diries a la botiguera que ja allarga massa la … Continua llegint

Comentaris tancats a Hi ha dies

Elogi de les mosques (del llibre “La revolta dels moribunds”)

      Les mosques són, a part d’animals superiors (em refereixo a la resistència dels animals que es troben al capdavall de l’escala evolutiva i en la base de la piràmide de la biodiversitat), éssers joganers que, si poguessin, ja … Continua llegint

Comentaris tancats a Elogi de les mosques (del llibre “La revolta dels moribunds”)

El conte del quadrúpede i el bípede

                                Un dia el quadrúpede va dir al bípede: no t’entenc, què és això tan ridícul de caminar amb dues potes? No pots caminar com tothom, … Continua llegint

Comentaris tancats a El conte del quadrúpede i el bípede

Dues diapositives

Els tres moviments clàssics d’una ruptura: primer les súpliques, després els retrets i les manipulacions; finalment, les amenaces. I, al capdavall, la buidor humana.       La gossa de la veïna borda i borda i els seus lladrucs reboten … Continua llegint

Comentaris tancats a Dues diapositives

Alícia (del llibre “L’encanteri”)

      L’últim cop que la vaig veure, ja fa un parell d’anys, vaig tenir-hi una de les nostres converses alambinades. Abans de reproduir-la, però, perquè sapigueu de què va la cosa us ho diré ben clar: l’estimo, però és … Continua llegint

Comentaris tancats a Alícia (del llibre “L’encanteri”)

Curiositats del regne animal (del llibre “El silenci de les sirenes”)

     A casa, les foques sempre han esmorzat a les onze, i per molt que l’avi digui que això no són hores, no les farà canviar. El periquito, en canvi, plogui, nevi o sigui diumenge, a les nou en … Continua llegint

Comentaris tancats a Curiositats del regne animal (del llibre “El silenci de les sirenes”)