Els amants





 

-Per què no em
dius mai que m’estimes?

-Que sí que t’ho dic.

-No és veritat,
no m’ho dius mai, i a mi m’agrada sentir-ho.

-És que no t’ho
fan sentir els meus petons i les meves carícies?

-Vull sentir-ho
dels teus llavis!

-T’estimo.

-Ara ja no s’hi val. Hauria d’haver sortit de tu.

-Que és veritat:
t’estimo.

-No m’ho diries si no
t’ho demanés, i llavors m’ho dius com dient: va, calla, pesada.

-No és veritat.

-Ja no m’estimes?

-Que sí que t’estimo!

-Abans no t’ho havia de
demanar mai. No paraves de repetir-m´ho.

-Què vols, que em passi
tot el dia dient-te que t’estimo?

-Veus? Tu ja no
m’estimes!
Si m’estimessis no
em parlaries així.

-T’estimo, va, no podem
parlar d’una altra cosa?

-A tu segur que t’agrada
que t’ho digui.

-Sí, m’agrada, i a tu
també t’agrada, ho veus? Estem d’acord. Ens estimem. Quin és el problema?

-Ja ho sé: n’has
trobat una altra, oi?

-Una altra què?

-Que malament que
dissimules! Una substituta!

-Em sembla que avui no
hauria d’haver vingut.

-No, no te’n vagis, vull
aclarir això.

-Però és que no hi ha res
per aclarir!

-Com es diu? On l’has
coneguda? És amiga meva?

-No comencis amb els teus
interrogatoris.

-Tinc dret a saber-ho: jo
t’estimo i penso tot el dia en tu.
Ho ets tot per a mi, ho entens? No
hi ha lloc per a ningú més a la meva vida.

-D’acord, per mi,
perfecte.

-És clar, tu ho
has dit: perfecte!
Perquè així tu
sempre pots estar tranquil, sense patir perquè me’n vagi amb un altre.
I tu, en canvi… És que em prens per
idiota?

-No et prenc per
idiota.

-Doncs ho sembla.

-No podríem prendre
alguna cosa?

-Per què sempre canvies
de tema? Si no tinguessis res per amagar no et faria res parlar-ne. Vull saber
la veritat.

-No tinc res per amagar.
De debò, estic cansat. No ho podríem deixar córrer?

-Tu mai no m’has estimat.
M’ho deies perquè te’n volies anar al llit amb mi.

-Vas ser tu, qui em vas
portar a casa teva.

-Què insinues? Que sóc
una puta?

-Jo no he dit això.

-L’únic que volies era el
meu cos!

-Sempre t’he dit que jo
valoro sobretot l’amistat.

-O sigui que ara només
som amics?

 

Etcètera.   

 



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia.
El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \”Serra d\’Or\” de 2004 per la seva novel.la \”El nyèbit\”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.