Arxiu de l'autor: ramonmonton

La filla del monstre de les cavernes i el fill bastard de l’idiota es van enamorar.    "Que grans que ens fem", va dir l’idiota.    "Això s’ha de celebrar", va proposar el pare de la noia.    I a … Continua llegint →

    Quan tens algú a qui comunicar-la ets més conscient de la teva desesperació. I si la solitud encara és un avantatge?      Com més anys, més verí acumulat i més antídots per a sobreviure. Tenir l’orella fina … Continua llegint →

Era tan de casa bona que tenia els rínxols en forma de lliura esterlina.       Pobres rates! Per molt que corrin, no suen mai!     Fins i tot l’horror em resulta massa interessant per perdre-me’l!     … Continua llegint →

    Et tinc emmarcada de negre i vermell entre un magma de xiscles i records estridents amb totes les irisacions sanguínies, els esclats opalins i els colors volcànics de les realitats inferiors, ctòniques, intravenoses, les vísceres, les secrecions, supuracions, … Continua llegint →

   Veure’t de bon matí, un altre cop, és un dilluns i ets a la caixa del supermercat, pagant, com una aparició benèfica, com un àngel lluminós enmig de les piles de llaunes de sardines i els tetrabrics de marca … Continua llegint →

      Tu en dius "clic", potser és una imatge una mica mecànica, com el soroll dels interruptors de l’entrada de ca la meva àvia. N’hi havia tres i eren de color de maionesa deixatada, com el marc de la … Continua llegint →

L’euskera: quanta saviesa acumulada, en una llengua tan antiga!    Tu i jo, perduts en la penombra; els egos es difuminen, les ànimes es troben, quina festa!   La meva fascinació, de petit, per les cases encantades, solitàries, enrunades: no … Continua llegint →

   El gòbid es passeja pel bosc vivent de les anguiles tubulars mentre el cranc, mic cec, li neteja l’amagatall. Al llit de sorra de més enllà dels esculls, beatífics, els peixos ratpenat s’aparellen alhora que, al sorral veí, el … Continua llegint →

    La biblioteca de la Facultat de Comunicació Blanquerna és una immensitat buida com l’univers, però en comptes de ser negra és blanca, com la llum dels fluorescents. Hi ha aproximadament vint taules i més de cent cadires i quatre … Continua llegint →

       Sempre has d’insistir perquè et vinguin a casa, gairebé els ho has de suplicar. Et fan un favor, ja se sap, tenen tanta feina i, a més, hi ha les obres! Només fent la instal.lació dels pisos nous … Continua llegint →