El Noi de la Bufanda i la Dona Tumultuosa es troben pel carrer. Ella porta ulleres negres, escup amb ràbia el fum d’un cigarret i intenta amagar-se darrere d’una furgoneta de repartiment de menjar per a animals salvatges, però ell li talla el pas.
-Com estàs? -es pregunten, alhora.
-Bé, molt bé -diu ella, es posa bé els sostenidors i de poc no es menja el cigarret.
-Jo també -diu ell, amb la baixa per malaltia als dits tremolosos.
-Ja parlarem -diu ella, omplint l’aire de núvols de nicotina.
-D’acord, no vull entretenir-te -diu ell, mirant-li els pits.
I, en comptes d’anar-se’n al llit i desfogar-se, tots dos se’n tornen de seguida al seu racó de món, a lamentar-se.
