Sempre
has d’insistir perquè et vinguin a casa, gairebé els ho
has de suplicar. Et fan un favor, ja se sap, tenen tanta feina
i, a més, hi ha les obres! Només fent la instal.lació
dels pisos nous ja ocupen tot el dia i no saben ni d’on treure les
hores. "I no podrien fer un forat i escapar-se un moment? És
una reparació senzilla", assegures a la secretària.
"Si en sabés, m’ho arreglaria jo mateix, però no
puc". Diu la secretària que et trucarà durant el
matí. Et quedes immòbil a casa, com dissecat, per si et
truca, no goses ni anar al lavabo, però no et truca, sempre és
així, ja ho saps. Li truques tu i, molt sovint, salta el
contestador, de manera que t’has de plantar a l’oficina. La noia,
molt simpàtica, et diu que hi està a sobre, però
que li han dit que li trucarien del taller i no li truquen. Hi truca
i, immediatament, t’informa: "No hi ha ningú al taller.
Li va bé demà al matí a les
vuit?". L’endemà et lleves d’hora, et dutxes, et
vesteixes, et pentines, no surts de casa i ni a les vuit, ni a les
nou ni a les deu. Cap al migdia, truques a la secretària.
"És que els ha sortit una urgència". Mires de
fer-li entendre que tu també tens una urgència. "Li
va bé a l’hora de dinar?". Dines d’una esgarrapada, no
vols que t’enxampin a la cuina ni al menjador, rentes els plats. Si
tens sort, a les tres compareixen els desitjats operaris. Si tens
encara més sort (i vius en un poble), t’hi entendràs,
perquè et parlaran en català. T’apartes discretament de
l’habitació on treballen. Sents el soroll d’eines, els cops,
les instruccions que intercanvien, algun esbufec d’esforç, si
l’esforç és gran, algun renec i, al cap de cinc minuts:
-Mestre, això ja està!
Els dius que moltes gràcies, estàs commogut, se’n van,
escopetejats, ja et faran la factura, desplaçament, mà
d’obra, material, tanques la porta, t’acostes al que han fet,
t’imagines de nou l’harmonia, el retorn a la normalitat, tranquil a
casa teva amb tot funcionant correctament però, quan ho veus,
no t’ho pots creure: t’han fet un bunyol, un nyap, allò no va,
no s’obre, no es tanca, no s’engega, va a batzegades, té un
contacte, està tort, s’encalla. I l’endemà, cap
esperança, perquè sempre que et trobes en un cas així,
ve el cap de setmana, un pont llarg, la festa major del poble, les
vacances.
