-Et puc trucar?
-Sí, sí que pots.
-Però ara no puc.
-I quan podràs?
-Més tard, ara hi ha el meu marit.
-I més tard?
-També hi serà.
-Si no vols, no cal que em truquis.
-No vols que et truqui?
-No, jo no he dit això.
-Si no vols que et truqui, no et truco.
-Sí, sí que vull.
-Llavors et trucaré.
-I el teu marit?
-Et trucaré quan faci la migdiada. I la teva
dona?
-La meva dona no hi és.
-I on és?
-No és amb el teu marit?
-Què?
-És broma.
-Ah, em pensava.
-Fins després.
-Fins quan?
-Però així em trucaràs o no?
-Ja t’he dit que sí, és que no saps llegir?
-Però no ho facis per mi, eh?
-Què vols dir?
-És igual, entesos, fins després.
-Fins després, petons. Ui, emfA^we$, osjf
-Què? Escolta, ets aquí? Que em sents? Ei!
