El
curs d’una vida humana i fins i tot una personalitat, es van
conformant com una contínua elecció entre alternatives
o estadis de l’existència individual. Per traslladar-ho al
terreny ferroviari, un exemple molt il.lustratiu i que no hi ha
pràcticament ningú que no hagi experimentat (qui no ho
ha somniat que perdia trens, que un tren s’enduia el seu equipatge,
que un tren el duia a un lloc inesperat?), podríem parlar de
les diverses opcions, dels diversos recorreguts que ens podem
plantejar des que sortim, un bon dia, de l’estació d’origen
fins que, després de les desviacions, giragonses, canvis de
línia, transbordaments, descarrilaments o el que sigui,
arribem a l’estació terminal. Quantes vegades no ens hem
plantejat, també, si no ens hem foraviat i la nostra vida no
fa anys que corre, amb una funesta determinació, per un ramal
equivocat? Amb quina consistència
hem estat el que som, amb quina tossuderia ens hem negat a ser-ho?
