El Palau (del llibre «L’encanteri»)

  Ara recordo el Palau, aquell extrem del C.E.
Sabadell que feia unes galopades tan impressionants com, generalment,
infructuoses, però l’afició l’adorava. No exagero. A banda d’insultar
l’àrbitre, tothom anava al camp de la Nova Creu Alta a veure les internades del
Palau. Hi havia un cert punt molt subtil de burla no sé si molt sabadellenc (hi
ha un humor sabadellenc, Francesc Orteu, tu que afirmes en públic com un axioma
que no existeix un humor català com n’hi ha un d’anglès, francès, espanyol,
italià i nord-americà? Orteu, per què no et fas mirar si tens cavalls de Troia
microscòpics a la sang?), dic, hi havia un cert matís de burla, en els
aplaudiments i els crits que l’animaven cada cop que tornava, incansable, a la
càrrega, quan arrencava de la línia medul.lar, posava la directa i se n’anava
de cara a la barraca, tretze són tretze, amb un cop de coll tenaç d’aquella
testa calba i tota la força de voluntat de les seves cames tossudes, donant-se
ànsia, fent pit i llonzes, mans i mànigues, traient el fetge per la boca, suant
la gota negra, el sagí, la cansalada i la samarreta arlequinada (perdoneu
aquest apariat horrible), perquè sabien que tot plegat sovint era molt soroll i
poca grana, com un sac de nous dolentes, pólvora en salves, caritat al dimoni,
aigua al mar, però aquells aplaudiments i aquells crits contenien també una
sincera simpatia, una expectació autèntica, de les que tallen la respiració.
"Vinga, vinga, Palau!" Quina empenta! I si la jugada s’acabava en gol?
I si, en comptes de topar amb un defensa, de perdre la pilota o d’engegar-la
als núvols feia una centrada mil.limètrica al cap d’un company i l’esfèrica
arribava de manera inapel.lable al fons de la xarxa de l’equip rival? El Palau
era un escarràs, com ells i, com ells, també, de tant en tant aconseguia que la
sàtira es convertís en èpica i li deien sí, senyor, molt bé, Palau, te n’has
sortit! I en el fons del cor pensaven: com nosaltres també ens en sortim. I amb
aquest pensament i el record agradable del gol de la victòria se’n tornaven,
feliços, cap a casa.

Tweet