Era tan de casa bona que
tenia els rínxols en forma de lliura esterlina.
Pobres rates! Per molt
que corrin, no suen mai!
Fins i tot
l’horror em resulta massa interessant per perdre-me’l!
No era una
lobotomia: era un pentinat!
No sé si és gaire
normal, però pot ser que un, als cinquanta anys, encara se senti un nen perdut?
Els prodigis de la
globalització: compris el que compris, tot és una merda.
La globalització o la
llibertat d’elecció del lloc on vas a comprar exactament la mateixa merda.
La familia no
agafa malalties: és la familia, la malaltia.
La bona nena: després de
cada orgasme deia “gràcies”.
La viciosa: es masturbava
amb la màquina de cosir.
La bacanal dels
bombers: en comptes de condons, mànegues.
L’exquisit: se li va
envitricollar el faristol viril al marxapeu del teler de xarxes.
Vents huracanats,
esternuts violents, calfreds, tremolors, cascades de mocs: heus ací la primera
galinpàndria severa de l’any.
El pare t’explota. El
germà especula. El fill et deixa els diners i t’hi aplica l’Euríbor, el TAE,
l’interès compost i les comissions perquè puguis pagar i, quan ja no pots més,
la filla t’ofereix teràpia a tant l’hora. Que fills de puta!
