Ser escriptor és somiar però també tocar de
peus a terra, és parlar de coses que moltes vegades no són veritat però són més
veritat del que semblen. Són veritat els nostres somnis? Són mentida les
històries inventades? És que són més veritat les paraules dels polítics i el
que podem llegir als diaris? Ser escriptor és parlar de les coses que t’agraden
i de les que no t’agraden gaire o gens, i de com t’agradaria canviar-les. Ser
escriptor és tenir paciència, perquè de vegades les paraules no surten, o no
surten com voldries, o no serveixen com voldries per a canviar el que no
t’agrada. Ser escriptor és parlar de coses que, abans d’escriure-les, potser no
existien, i serveix per a dir el que no t’atreveixes a dir en veu alta i per a
parlar amb gent que encara no coneixes. Ser escriptor és anar amb bicicleta o
amb catifa voladora i explicar-ho. És convertir-te en molts personatges i
fer-los actuar, com al cinema i al teatre, siguin homes, dones, prínceps, llops
o monstres de tres caps. És també jugar amb les paraules com un nen que agafa
llapis de colors i pinta la seva casa, els seus amics, el mar, el bosc o el cel
cobert d’estrelles i planetes. És parlar de coses i persones que estimes perquè
ningú no les oblidi. Ser escriptor serveix per a crear bellesa, com la música.
Per a pensar, com les matemàtiques. I per a no resignar-se mai.
