-Per què has apagat el mòbil?
-No sabia si trucaries.
-Ja t’he dit que sí, que et trucaria quan
pogués.
-Jo t’havia dit a les cinc.
-Doncs t’he trucat a les cinc.
-Sí, però a les cinc ha entrat la meva dona
amb l’aspiradora.
-Que no se n’anava?
-Ha canviat d’idea, és com si s’ho ensumés.
-Què vols dir?
-No em facis entrar en detalls.
-Però tu encara m’estimes?
-Sí. Què fas ara? Com ha anat la paella?
-Així, així, no ho sé, he perdut la gana. He
dit al meu marit que entrava al bungalow a buscar una jaqueta, que tenia fred.
-Ja la tens?
-La jaqueta? Però és que ara no tinc fred, em
moro de calor i de ganes d’abraçar-te i fer-te petons com els de l’altre dia.
-Jo també, agafa-la, que encara sortiràs
sense jaqueta.
-I què? Sembla que vulguis
engegar-me. Tu m’estimes de debò?
-Sí, sí.
-Em dónes pel seguit.
-No, no.
-Ja no m’estimes?
-Hi ha com un soroll, què dius?
-Me… mi… me… ma!
-Escolta, que em sembla que això és talla.
-No… pe… mo… me!!!
-Què?
-Que ha entrat el meu marit a buscar una
cervesa i m’he ficat corrents al lavabo, adéu, t’he deixar, t’esti… CLAC.
