La filla del monstre de les cavernes i el
fill bastard de l’idiota es van enamorar.
"Que grans que ens fem", va dir
l’idiota.
"Això s’ha de celebrar", va
proposar el pare de la noia.
I a la festa de prometatge van convidar:
- l’abominable dona de les neus, dona del
monstre; - la dona barbuda, dona de l’idiota;
- les tres germanes geperudes de la dona
de l’idiota; - el gegant de la barbassa, pare de la
dona de l’idiota; - un esguerrat que és amic de tota la vida
de la família del pare de la dona de l’idiota; - la dona sense cap, mare del bastard;
- el nan rabassut, home
de la dona sense cap; -
les tres filles tricèfales de la dona
sense cap; - els tretze cosins amb cua i banyes de
les tres filles tricèfales de la dona sense cap; - les trenta-nou amants bicornes dels tretze cosins
amb cua i banyes de les tres filles tricèfales de la dona sense cap; - els cent disset
fills deformes de les trenta-nou amants bicornes dels tretze cosins amb cua i banyes de les tres filles tricèfales de la dona sense cap; - les tres-centes cinquanta-una amiguetes
amb tres tetes cadascuna del cent disset fills deformes de les trenta-nou amants
bicornes dels tretze cosins amb cua i banyes de les tres filles tricèfales de la dona sense cap; - les mil
cinquanta-tres tietes de les tres-centes cinquanta-una amiguetes amb tres tetes
cadascuna dels cent disset fills deformes de les trenta-nou amants bicornes
dels tretze cosins amb cua i banyes de les tres filles tricèfales de la dona
sense cap.
"A veure, quants plats haurem de posar a
taula?", va preguntar el monstre de les cavernes.
"Collons, no ho sé, m’he
descomptat", va haver de confessar el seu futur consogre.
