Arxiu de l'autor: ramonmonton

     -Et puc trucar?    -Sí, sí que pots.    -Però ara no puc.    -I quan podràs?    -Més tard, ara hi ha el meu marit.    -I més tard?    -També hi serà.    -Si no vols, … Continua llegint →

        Era una nit tan tancada, al bosc hi havia tanta foscor i les capçades dels avets formaven una muralla tan compacta que quan tu i jo ens vam trobar, no et sabria pas dir què va passar. Tweet

   Mesureu el diàmetre, la humitat relativa, el pes específic, l’índex de refracció, les longituds d’ona de l’espectre cromàtic, el quocient assimilatori, l’evaporació cutània, la densitat gravimètrica, el volum, la superfície, la capacitat, la magnitud aparent i absoluta, la velocitat … Continua llegint →

    Aquest matí, al gimnàs, pensava en tu i em preguntava: com deu ser el teu cos? Tenint en compte que les imatges que tenim l’un de l’altra són iconografies purament fantàstiques (tu ja ets més gran que aquella jove … Continua llegint →

  Amor, no, per favor, no tornis a dir la paraula maleïda, ara que ja ho tenia tot, la calma, la serenitat perfecta i buida d’una vida sense objecte i sense ensurts a mitja nit o en ple dia. Amor, … Continua llegint →

                        Què ens impedeix realitzar els nostres somnis? Molt sovint, no creure-hi prou: declarar vencedora la "realitat" abans de començar. Tweet

Els àngels caiguts són imperfectes. Per això resulten tan atractius: perquè són com nosaltres. Tweet

El Noi de la Bufanda i la Dona Tumultuosa es troben pel carrer. Ella porta ulleres negres, escup amb ràbia el fum d’un cigarret i intenta amagar-se darrere d’una furgoneta de repartiment de menjar per a animals salvatges, però ell … Continua llegint →

  Etern i humil com l’esperit del món, la meva muntanya més estimada continua dreçant la seva testa calba entre Mura i Sant Llorenç, ara potser entre boscos cremats que, en la meva infantesa, eren plançons que renaixien d’algun altre … Continua llegint →

 El moment més feliç de la meva vida                   Va ser el moment més feliç de la meva vida, i jo ni tan sols ho sabia. Però si ho hagués sabut, tot … Continua llegint →