Arxiu de l'autor: ramonmonton

Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".

Cançó: Hi havia una vegada

Hi havia una vegada un gegant petit dos gegants petits tres gegants petits Hi havia una vegada un follet gegant i tots quatre es van fer molt amics Hi havia una vegada un elefant petit dos elefants petits tres elefants … Continua llegint →

Comentaris tancats a Cançó: Hi havia una vegada

Què és ser escriptor?

Ser escriptor és somiar però també tocar de peus a terra, és parlar de coses que moltes vegades no són veritat però són més veritat del que semblen. Són veritat els nostres somnis? Són mentida les històries inventades? És que … Continua llegint →

Comentaris tancats a Què és ser escriptor?

El llop ferotge i el porter (del llibre «La revolta dels moribunds»)

Els tres porquets ara vivien en un bloc de pisos i el llop ferotge, en comptes de baixar per la xemeneia, pujava per l’ascensor. Però l’ascensor es va aturar entre dues plantes i el llop va quedar-hi atrapat. "Ring, ring, … Continua llegint →

Comentaris tancats a El llop ferotge i el porter (del llibre «La revolta dels moribunds»)

Poema: La flor blava (del recull «Die Blumen sind blau»)

Duus la tan anomenada flor blava als dits destrossats de rentar plats amb aigua freda. Amor, no siguis bleda i posa’t crema de mans, et faig prometre. Tu em jures que ho faràs i quan te’n vas no deixes de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Poema: La flor blava (del recull «Die Blumen sind blau»)

El Palau (del llibre «L’encanteri»)

  Ara recordo el Palau, aquell extrem del C.E. Sabadell que feia unes galopades tan impressionants com, generalment, infructuoses, però l’afició l’adorava. No exagero. A banda d’insultar l’àrbitre, tothom anava al camp de la Nova Creu Alta a veure les … Continua llegint →

Comentaris tancats a El Palau (del llibre «L’encanteri»)

La fada Baldufa

Quan el brúfol es va estarrufar, ofès, la fada Baldufa va arrufar les celles, va torçar la boca i va esbufegar per un forat del nas. I cada cop que la fada Baldufa arrufava les celles, torçava la boca i … Continua llegint →

Comentaris tancats a La fada Baldufa

Exercici: la meva família (del llibre «El silenci de les sirenes»)

La meva família és molt normal. Els meus pares són morts, més ben dit, el meu pare morí de mort natural i la meva mare mai no ha estat viva. Jo també sóc mort, però no de mort natural. La … Continua llegint →

Comentaris tancats a Exercici: la meva família (del llibre «El silenci de les sirenes»)

Bibiana (del llibre «L’encanteri»)

Estàs guapíssima, Bibiana, tots els homes, tots, agonitzen de desig per tu, farien un disbarat, de debò, no facis bromes, per l’amor de Déu, Bibiana, que fa molta calor i ara vénen vacances i fa massa temps que no plou, … Continua llegint →

Comentaris tancats a Bibiana (del llibre «L’encanteri»)

El drac (del llibre «La pàtria dels coribants»)

Quan va veure el drac, en comptes d’espantar-se i fugir cuita-corrents o intentar ferir-lo amb una espasa, el va besar i, tot seguit, el drac es convertí en una princesa.   Tweet

Comentaris tancats a El drac (del llibre «La pàtria dels coribants»)

Exercici: La meva casa (del llibre «El silenci de les sirenes»)

        La meva casa és petita i moderna, i també cara. A l’entrada no hi ha res. Abans hi havia un armari, però se’l van emportar perquè jo no pagava. Davant de l’armari que hi havia hi ha la … Continua llegint →

Comentaris tancats a Exercici: La meva casa (del llibre «El silenci de les sirenes»)