Arxiu de l'autor: ramonmonton

Tens el nas gros, és cert, el meu és prominent, i quan ens acostem els nostres nassos topen. Tenim tots dos la mirada de foc, el cap de vent, els llavis d’aigua, i obrim escletxes a la terra que ens … Continua llegint →

-Bon dia! -Bon dia. -Avui fa bon dia. -Sí, senyor. Vostè dirà. -Avui és dimarts. -Té raó. Què vol? -Em dic Petr, vostè com es diu? També és estranger? -No, sóc forner. -El meu veí també és forner. El meu … Continua llegint →

El curs d’una vida humana i fins i tot una personalitat, es van conformant com una contínua elecció entre alternatives o estadis de l’existència individual. Per traslladar-ho al terreny ferroviari, un exemple molt il.lustratiu i que no hi ha pràcticament … Continua llegint →

  Abans que res, cal que quedi clar que no sóc mallorquí. Tampoc no sóc, i això es pot deduir per la llengua en què m’expresso, el que ells en diuen un "foraster", sinó que la meva condició es troba … Continua llegint →

Hi havia una vegada una nena que es deia Arengada. Li deien així perquè quan era molt petita va caure en un pou de sal i va quedar tota salada. Llavors la van tirar al mar per veure si li … Continua llegint →

"A mi no m’enganyes: sé que ets meravellosa", li va dir ell, amb la mirada. "Des de quan ho saps?", li van respondre els ulls de la noia, avergonyits. "Des de sempre". "D’acord, però no m’ho diguis". No li ho … Continua llegint →

Mentre l’escuma de la cervesa pujava i pujava i m’envaïen tants records d’instants de plenitud de la meva existència, vaig sentir a flor de pell aquella tan familiar i vella esgarrifança (a fora, el dia agonitzava sospirant amb llàgrimes als … Continua llegint →

Tres sàtrapes transtigritans tramaven treure de casa els seus germans. Per tal de dur a terme el seu determini van contreure trenta pactes fratricides amb Atanaric el traci, que els va trencar tots trenta sense tremolar; van pactar amb el … Continua llegint →

  Tres sàtrapes transtigritans tramaven treure de casa els seus germans. Per tal de dur a terme el seu determini van contreure trenta pactes fratricides amb Atanaric el traci, que els va trencar tots trenta sense tremolar; van pactar amb … Continua llegint →

Els almogàvers que restaven de la desfeta de l’Empordà prengueren al sometent l’alcàsser reblert d’ametistes mentre l’assemblea dels ànecs enyorava l’ermini i la gelea de temps passats. Na Caterina de Piemont, senyora d’Empúries, s’emparava rere un estendard d’espàrrecs, galàpets i … Continua llegint →